Tot i que l'àrea de la-secció transversal dels cables del bobinat d'alta-tensió és molt més petita que la del bobinat de baixa-tensió, el nombre de voltes del bobinatge d'alta-tensió pot ser aproximadament 10 vegades superior al del bobinatge de baixa-tensió. Fins i tot si els requisits d'aïllament dels extrems dels dos són diferents, la gent encara espera que el bobinat d'alta tensió i el bobinat de baixa tensió tinguin dimensions axials aproximadament iguals. Suposant que el bobinatge de baixa-tensió s'enrotlla en una sola espiral i només té una capa, el bobinat d'alta-tensió ha de tenir 10 capes d'aquest bobinatge espiral. La resistència mecànica d'aquest bobinatge multihèlix és insuficient i la tensió entre cada capa també és alta (en un bobinatge amb 10 capes, la tensió entre capes serà 1/10 de la tensió de fase). Per tant, els bobinatges-d'alta tensió generalment s'enrotllen en una estructura en forma de pastís. A l'enrotllament de panqueques, els girs de filferro s'enrotllen radialment cap a l'exterior des de la superfície del motlle. Si un parell de pastissos de línia adjacents s'enrotllen d'aquesta manera, la transposició entre els pastissos s'ha de completar dins dels pastissos, i els extrems dels dos pastissos de línia es troben a la superfície exterior dels seus respectius pastissos de línia. Tots aquests pastissos de filferro es poden enrotllar d'aquesta manera i, a continuació, els seus extrems es poden connectar per formar un bobinatge complet. Aquesta estructura requereix moltes juntes entre cada parell de pastissos de filferro (normalment es coneix com a segments de línia), de manera que s'han substituït bàsicament per bobinatges continus.
Després de ser enrotllat com a bobinat de pastís, l'enrotllament continu té la mateixa forma estructural que l'enrotllament compost per cada parell de pastissos de filferro, però el seu procés de bobinat elimina la necessitat d'enrotllar per separat un únic parell de pastissos de filferro. Quan l'extrem d'un pastís de filferro es troba al costat del diàmetre exterior, es col·loca a la superfície del motlle de filferro a través d'un coixinet diagonal. El segon pastís de filferro s'enrotlla de la mateixa manera que el primer pastís de filferro des de dins cap a fora, començant per la superfície del motlle de filferro. Després de la segona pancake s'enrotlla. Allibereu la tensió del cable d'enrotllament, ruixeu el coixinet diagonal i col·loqueu els girs solts a la superfície del motlle de filferro. A continuació, "abocant el pastís", el "inici" del pastís de línia és la transposició dels pastissos de línia adjacents, mentre que el "final" es troba a la superfície del motlle de línia. A continuació, podeu continuar enrotllant el següent pancake de la mateixa manera.
Des de la introducció dels bobinatges continus al voltant dels anys 50, els fabricants han estat bobinatges de la manera descrita anteriorment. Tot i que aquest procés pot semblar una mica complicat i difícil de descriure amb claredat, per a un treballador de bobinats especialitzat, el procés anterior és realment molt senzill i no hi ha cap dificultat per produir bobinatges d'alta-qualitat amb aquest mètode. Tanmateix, aquest mètode d'enrotllament també té els seus inconvenients, el més destacat dels quals és el problema d'estrenyir el pastís de fil que cal "abocar". Després de "abocar el pastís", cada volta d'aquests pastissos de filferro s'ha de rebobinar a la superfície del motlle de filferro i cada volta ha de ser prou solta per enrotllar-se al seu lloc. Aleshores, el treballador de l'enrotllament ha d'estrènyer el pastís de filferro per proporcionar una estabilitat suficient per suportar qualsevol impacte de falla o força de curt-circuit durant el funcionament. El procés d'estrènyer el pastís de filferro inclou: primer arregleu la bobina de filferro que emmagatzema el cable i, a continuació, engegueu la màquina de bobinar cap endavant. Aquest procés pot treure el filferro del pastís de filferro com a màxim aproximadament 1 m. Durant el procés d'estrenyiment de l'enrotllament del filferro, el cable s'ha de tallar amb una tira de suport de cua de colom a sota. Per garantir un moviment suau entre els girs del filferro i el puntal de la cua de colom, la superfície del puntal sol estar recoberta de cera. Tot i així, la gent sap que els cables lliscants a la superfície del suport poden danyar l'aïllament dels cables. Per descomptat, aquests punts de dany a l'aïllament són difícils de detectar a causa de la seva ubicació dins del pastís de filferro.
En canvi, els inconvenients del bobinat continu en altres aspectes no són evidents, però cal prestar atenció al cost laboral de fabricació d'aquest tipus de bobinat. Gireu el filferro al llarg de la matriu de bobinat i realitzeu un procés d'"abocament de pastís", que requereix treballadors qualificats per funcionar amb habilitat. De fet, en el passat, quan els costos laborals eren molt més baixos, era habitual que els treballadors que es dedicaven al bobinat continu completessin tot el procés de bobinat. Avui dia, la gent creu que el mètode anterior és massa costós, però en molts departaments, per a les parts més complexes del procés de bobinat, els treballadors de la bobina necessiten ajudants per ajudar-los amb l'operació. Això també augmentarà els costos de fabricació.
Amb la introducció d'una màquina de bobinat vertical, s'han superat ambdós problemes relacionats amb el bobinat continu. Les màquines de bobinatge vertical s'han utilitzat en alguns fabricants de transformadors durant molts anys, però el seu ús generalitzat es remunta als anys 80. Des dels primers dies de la fabricació de transformadors, els fabricants han estat utilitzant màquines de bobinatge horitzontal per enrotllar bobinatges de transformadors. Utilitzant una màquina de bobinatge vertical, comenceu des de la part inferior de la matriu de bobinatge i enrotlleu el primer pastís de filferro de la superfície de la matriu de bobinatge de manera normal des de dins cap a fora. Utilitzant una sèrie de blocs escalonats, emboliqueu el pastís de la segona línia amb un patró circular des de l'exterior cap a l'interior a la part superior del pastís de la primera línia. Un cop s'hagi completat l'enrotllament del "con", traieu el cable i col·loqueu-lo a la matriu d'enrotllament, ruixeu el bloc de coixí esglaonat i deixeu que el con s'enfonsi per formar un pastís de filferro. L'instrument de procés requereix deixar espai perquè el con es col·lapsi, i la soltura del pastís de la línia és relativament petita. Per tant, el risc de danys a l'aïllament causat per estrènyer el pastís de filferro és molt més petit que el d'una màquina de bobinat horitzontal, de manera que un treballador de bobinat pot completar fàcilment el treball de bobinat del pastís de filferro. La qualitat de bobinatge d'una màquina de bobinatge vertical és molt millor que la d'una màquina de bobinatge horitzontal, però els costos de compra i instal·lació de la primera són molt superiors als de la segona.
L'enrotllament d'alta tensió també requereix canals d'oli de refrigeració, que estan formats per estris de cua de colom col·locats a la superfície del motlle adjacent a la superfície interior del pastís de filferro i coixinets radials roscats a les estances. És possible formar canals d'oli de refrigeració radial entre cada parell de pastissos dobles, o establir canals d'oli de refrigeració radial entre cada parell de pastissos de línia.
De vegades s'utilitzen bobinatges blindats en transformadors d'alta tensió. Tot i que els bobinatges d'alta-capa multi-capes tenen alguns inconvenients com s'ha esmentat anteriorment, com ara tensions més altes entre capes, especialment als extrems de cada capa. Tanmateix, pel que fa al rendiment elèctric, quan aquest tipus de bobinat és un bobinatge d'alta tensió-connectat en una configuració en estrella i utilitza una estructura d'aïllament graduat amb el punt neutre posat a terra, tindrà avantatges importants. Si les spires del bobinat estan disposades entre un parell de capes de blindatge interior i exterior, amb una capa de blindatge connectada a l'extrem del cable del bobinat i l'altra capa de blindatge posada a terra, la distribució de tensió dins del bobinatge serà la mateixa que quan les capes de blindatge interior i exterior es consideren respectivament els dos elèctrodes d'un condensador. Així, es poden prendre mesures d'aïllament per a la tensió generada en qualsevol posició de la bobina, igual que l'estructura d'aïllament que forma la distribució de tensió del condensador. Això fa que aquest bobinatge sigui molt capaç de suportar tensions de front d'ona pronunciada com la sobretensió del llamp.
Un altre tema relacionat amb el disseny de la capa de blindatge és que aquestes capes de blindatge han d'estar fetes de conductors molt prims, en cas contrari es generaran grans pèrdues periòdiques dins d'elles. A més, a causa de l'alt aïllament de la capa de blindatge de l'extrem del cable, es fa difícil refredar-lo de manera eficaç. Per tant, pot haver-hi problemes de sobreescalfament local. Cal connectar la capa de blindatge als extrems del cable de bobinat corresponents al camp elèctric, i no és una tasca fàcil fer que aquestes tires metàl·liques suportin sempre vibracions de fins a 100 Hz. Aquestes dificultats, així com la complexitat de l'estructura d'aïllament requerida, han augmentat el cost de fabricació d'aquest bobinatge. Per tant, els dissenyadors s'han compromès a millorar la capacitat de resposta dels bobinatges a les tensions de front d'ona pronunciades. En els darrers anys, el progrés en aquesta àrea ha tingut molt èxit, de manera que les estructures de bobinatge de capa de blindatge ja no s'utilitzen poc.
